ÍNDEX:
2.1. El sector primari en l’actualitat
2.2. Els diferents tipus d’agricultura
2.3. Els paisatges agrícoles
2.4. Els elements humans del paisatge agrari
2.5. La distribució de recursos agraris al món
2.6. La ramaderia
2.7. La pesca i l’explotació forestal
2.8. La unió europea i el sector primari
2.9. El sector primari a Espanya
2.10. El sector primari de Catalunya
2.11. Els problemes de la sostenibilitat del sector primari
2.1. El sector primari en l’actualitat
2.1.1. Les activitats del sector primari
L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Obtenir recursos necessaris ha estat una prioritat.
El sector primari inclou: recursos bàsics o primaris, hi han 4 tipus : l’agricultura la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
Als països en vies de desenvolupament l’agricultura impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important.
2.1.2. La situació del sector primari
La població mundial es dedica en 40% al sector primari (40% del total de la població activa). Aquest percentatge disminueix progressivament per culpa dels altres sectors econòmics.
Hi ha diferències importants entre països:
- Als països més desenvolupats: el sector agrari és menys influent però molt productiu, gràcies a la tecnologia i la indústria.
- Als països amb economies emergents: l’agricultura és més freqüent, però és menys productiva perquè no tenen recursos tecnològics.
- 2.1.3. El despoblament i la recuperació d’àrees rurals
L’èxode rural cap a les ciutats té diverses causes:
- L’abandonament massiu de camps de conreu.
- Desastres medioambientals.
- Escassetat d’aigua.
La seguretat alimentària força la recuperació d’aquests camps de conreu abandonats, i els països desenvolupats han creat activitats que no són certament agràries, com per exemple: el turisme rural. També s’està popularitzant molt l’agricultura a temps parcial.
2.2. Els diferents tipus d’agricultura
2.2.1. Característiques de l’agricultura de mercat
A finals del segle XVIII l’agricultura es va destinar al mercat. Per obtenir un benefici, aquest tipus d’agricultura te les següents característiques:
- Especialització a la producció
- Mecanització de feines de camp
- Ús de tècniques de conreu avançades
- Sistemes d’emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala
2.2.2. L’agricultura en les regions en desenvolupament
Als països en vies de desenvolupament conviuen diverses formes d’agricultura : Al costat de sistemes tradicionals, hi apareixen d’altres, lligats als mercats internacionals, com les plantacions.
2.2.3. L’agricultura tradicional
Hi han diferents tipus de agricultura tradicional:
- L’agricultura de subsistència: Productivitat baixa, obtenció d’aliments per a la família.
- L´agricultura d’artiga: Consisteix en cremar i desbrossar una zona de bosc que es vol conrear.
- L’agricultura irrigada monsònica: S’aprofita la inundació periòdica dels camps per a cultivar.
Són grans extensions de terra dedicades al monocultiu a gran escala.
2.3. Els Paisatges agrícoles
El paisatge agrícola és el resultat de la pràctica agrícola.
2.3.1. Relleu
Hi han dos tipus de paisatge agrari:
- L’altitud: Les terres a menys 200m sobre el mar són les indicades.
- La pendent: Les indicades són les que no superen els 10º d’inclinació.
2.3.2. Tipus de sòl
Cada tipus de planta necessita un sòl especial per a ser cultivada. A part cada terreny és diferent al del costat ja que en varien les condicions i qualitats.
2.3.3. El clima
Tipus de clima:
- Clima fred extrem: No creixen plantes, temperatura -10ºC mitjana.
- Calor excessiva: No és favorable l’agricultura, +45ºC mitjana.
- Humitat elevada: Les pluges afavoreixen el creixement de males herbes.
- Aridesa: Les plantes necessitaran aigua extra per a sobreviure, ja que no plou tant.
2.4. Els elements humans del paisatge agrari
2.4.1. Les parcel·les
Les parcel·les ocupen un espai físic destinat a l’agricultura i controlat per un sol propietari.
Poden ser petites (menys d’1 hectàrea), mitjanes (1-10 hectàrees) i grans (més de 10 hectàrees).
Les parcel·les poden ser de camp obert o de camp clòs.
3.4.2. Els sistemes de conreu
Hi han diferents tipus:
- Agricultura intensiva: treure el major profit de la terra.
- Agricultura extensiva: Practicada en grans terrenys que no s’exploten al 100%.
- Conreus de regadiu: Creixen amb aigua proporcionada artificialment.
- Conreus de secà: Creixen amb aigua de pluja.
3.4.3. La varietat de conreus
Hi han dos tipus d’explotacións:
- Monocultius: Utilització de màquines per obtenir la màxima producció.
- Policultura: parcel·les petites en les que no s’utilitzen màquines
3.4.4. Altres elements que defineixen un paisatge agrari
Paisatges ramaders, ramats pasturant prop dels camps de conreu.
Paisatges forestals, defineix el paisatge agrari.
2.5. La distribució de recursos agraris al món
2.5.1. Els grans espais agrícoles del món
Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més fèrtils. Es conreen cereals, la maquinària és molt important
Les zones fredes, tenen dificultats per implantar l’agricultura tot i que es possible conrear-hi.
Les zones càlides o intertropicals, són riques en camps agrícoles, però es veuen afectades per fenòmens com la desertització.
2.5.2. Els factors demogràfics, econòmics i tecnològics.
Hi han diferents factors humans:
- Grans concentracions de població: creen mercats importants i obliguen la producció de més productes.
- Disponibilitat de capitals: creació de mitjans de transport i xarxes per transportar el producte demanat.
- Accés a recursos tecnològics: la tecnologia diferència als països desenvolupats i les seves produccions massives.
2.5.3. Els factors medioambientals
Hi han diferents espais agrícoles actuals:
- La distribució de sols
- La contaminació ambiental
- Els recursos hídrics
- El canvi climàtic
Són problemes que es presenten a l’agricultura.
2.6. La ramaderia
2.6.1. La ramaderia en l’actualitat
La ramaderia és una activitat en creixement, però tot i la incorporació de les tecnologies, encara hi ha certav polèmica en contra:
- Les deixalles d’animals
- Els fertilitzants
- Pesticides
- Antibiòtics
- Tala abusiva de boscos per generar camps de conreu
Són mesures dolentes que provoca la ramaderia massiva.
2.6.2. Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant
Es la ramaderia més influent, el ramat no necessita desplaçares perquè obté els aliments de les pastures o bé de pinsos.
En la ramaderia nòmada, el ramat no para de desplaçares a la recerca d’aliment.
En la ramaderia transhumant el bestiar es desplaça a les valls a l’hivern i a les muntanyes a l’estiu.
2.6.3. Ramaderia extensiva i intensiva
- La ramaderia extensiva: el bestiar vaga pel camp s’alimenta de pastures. Té baixa producció, però més sana i barata.
- La ramaderia intensiva: el bestiar està en estables on es controla l’alimentació, la salut i l’engreix. S’hi creen condicions climàtiques artificials i s’alimenten de ferratge i pinso. És car, molt productiu, però no és tan sa.
2.6.4. Contrastos entre països
Als països desenvolupats, la ramaderia s’encara al mercat, el bestiar s’alimenta de pinsos especials per a l’engreix, mentre que en els països en fase de desenvolupament encara s’encara al consum propi i els animals s’alimenten de les pastures.
2.7. La pesca i l’explotació forestal
2.7.1. La pesca en l’actualitat
Actualment un 85% de la pesca mundial, es destina a consum humà, segons el lloc on es fan les captures es distingeixen 3 tipus:
- La pesca d’autoconsum: Practicada a la costa, bàsicament consisteix en pescar el que menjaràs.
- La pesca litoral o costanera: Practicada vora la costa, embarcacions petites que s’especialitzen al l’espècie a capturar. Destinat al mercat.
- Pesca d’altura: Alta mar, vaixells factories, destinat al consum.
2.7.2. Les zones pesqueres i l’aqüicultura.
Els caladors, zones de pesca abundant, es concentren a plataformes continentals riques amb plàncton. Cada estat costaner controla una zona de pesca de 370 km mar endins.
L’aqüicultura consisteix en criar peixos en captivitat en piscifactories.
2.7.3. L’Explotació forestal
L’aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica, es conegut com explotació forestal. El recurs principal extret és la fusta, tot i així la gran demanda de fusta (i altres produccions provinents dels arbres) ha provocat la sobreexplotació dels boscos, provocant la deforestació i el perill de la desaparició de boscos naturals.
Per a recuperar els boscos devastats s’ha introduït la silvicultura i la reforestació.
2.8. La Unió Europea i el sector primari
2.8.1. Les característiques del sector primari
El sector primari ha anat perdent importància econòmica en la UE, sols un 4,7% de la població activa a la UE treballa al sector primari.
Tot i així hi ha una gran producció agrària variada, la UE és un dels principals exportadors de productes agraris del món, i els tercers en exportació de matèria pesquera.
2.8.2. Contrastos i desequilibris entre països
Un tret important de la producció agrària és l’especialització regional:
- A l’Europa atlàntica predomina la ramaderia
- A l’Europa mediterrània predomina l’agricultura de secà i la de regadiu.
- A les planes d’interior predomina l’agricultura de cereals, tubèrculs i la ramaderia.
2.8.3. La Política Agrària Comuna (PAC)
Des de 1992 existeix la PAC, la comparteixen tots els països de la UE.
Els objectius de la PAC són:
- Garantir la producció d’aliments sans i la seva qualitat
- Millorar la condició sanitària dels animals
- Produir tot respectant el medi ambient
- Assegurar el benestar de la societat rural
- Aconseguir una societat rural sostenible i dinàmica en la seva economia
2.8.4. La Política Pesquera Comuna (PPC)
També existeix la PPC, present a tota la EU. La PPC ha presentat certes mesures:
- Establir quotes de pesca i fixar la grandària mínima que ha de tenir l’espècie a pescar
- Incentivar la renovació de la flota pesquera
- Impulsar el desenvolupament de l’aqüicultura
2.9. El sector primari a Espanya
2.9.1. Les característiques del sector primari
El sector primari és fonamental en l’economia espanyola ja que:
- Espanya és un dels estats de la UE amb el sector primari més potent
- Molts dels productes del sector primari es destinen a indústries espanyoles
- Prop del 15% d’exportacions espanyoles són aliments
Tot i així el sector primari presenta els seus punts febles:
- Població envellida, majoritàriament la població envellida és agricultora.
- Escassa productivitat de secà
- Escassa productivitat de la ramaderia extensiva
2.9.2. L’Agricultura
L’agricultura és predominant en el sector primari espanyol, es caracterítza per una gran varietat productiva i un gran índex d’exportacions.
2.9.3. La ramaderia
La ramaderia espanyola és majoritàriament intensiva i estabulada, i es centra en el bestiar porcí i oví, en pocs casos boví.
2.9.4. La pesca
Espanya és el primer estat de la UE en el sector marítim, la pesca artesanal conviu amb la pesca industrial, tot i haver-hi una gran producció, és insuficient per tota la UE, així que també hi han acords amb altres països.
2.9.5. Contrastos i desequilibris
En els últims anys s’han fet grans inversions en el sector primari espanyol, pero els beneficis no han arribat a tot arreu de la mateixa manera, i això ha forçat el despoblament d’amplies zones no productives.
2.10. El sector primari a Catalunya
2.10.1. Els paisatges agrícoles catalans
L’1,49% de la població catalana és pagesa, segons el tipus de pràctica podem trobar zones ben diferenciades:
- L’activitat mediterrànea de secà: es conrea cereals, vinya, olivera i fruita seca.
- Regadiu: es concentra als voltant dels canals, es conrea arrossars i arbres fruiters.
- L’agricultura consolidada: caracteritza comarques en les quals la producció agrícola s’ha vist fortament integrada en la indústria agroalimentària.
- L’agricultura periurbana: ocupa espais amenaçats per la constant expansió urbana i la construcció d’urbanitzacions al voltant dels grans nuclis de població.
- L’agricultura a la zona pirinenca: Son zones menys productives respecte d’altres àrees, i per això hi ha hagut un abandonament progressiu de l’activitat.
2.10.2. La importància creixent del sector ramader
El producte final agrari actual, està format amb un 59,5% per la ramaderia. A Catalunya l’activitat ramadera es concentra amb:
- El porcí, que representa un 65% de la ramaderia total catalana.
- L’aviram, que es centra a produir carn i ous.
- El boví, que actualment es destina a llet i carn.
- L’oví i el cabrú, són sectors destinats a la llana i amb menor freqüència a la llet i formatges.
2.10.3. La pesca
Bàsicament es centra a la pesca costanera, s’ha fomentat l’aqüicultura, i la producció està destinada al mercat.
2.10.4. El sector forestal
l’explotació de la fusta i el suro representen una part poc significativa del producte final agrari
2.11. Els problemes de la sostenibilitat del sector primari
2.11.1. Els reptes mediambientals de l’agricultura i la ramaderia
L’humà ha modificat l’agricultura a la seva convinència, i això ha forçat el canvi de:
- Els sols: no són renovables, practicar una agricultura massiva no dona temps a que regenerin els minerals, i s’acaben degradant i desertitzant.
- L’aigua: el reg descontrolat malbarata l’aigua potable, els adobs i pesticides contaminen l’aigua potable i la tornen verinosa.
- La biodiversitat: les espècies animals estan amenaçades per l’urbanització, a part l’humà a portat animals exòtics a terres de les quals no són autòctons, i això provoca depredadors per les raçes d’animals autòctons.
2.11.2. Definició i principals zones afectades
Els boscos tenen un gran interès econòmic i, sobretot, una extraordinària importància per el medi ambient.
Quan es perd superfície coberta per boscos per l’acció de l’activitat humana, parlem de desforestació. La desforestació afecta tot el planeta, però és més greu a les selves pluvials de la zona intertropical.
Encara que les selves tropicals no siguin els boscos més extensos del món, tenen una importància enorme, per què contenen més de la meitat de les espècies animals i vegetals de la terra.
