dilluns, 13 de juny del 2016

UNITAT 4: El Sector de Serveis: Comerç i Transport

ÍNDEX:
4.1. El pes del sector terciari al món
4.2. El comerç: factors i tipologia
4.3. Els transports
4.4. L’impacte mediambiental del comerç i del transport
4.5. El comerç i el transport de la Unió Europea
4.6. El comerç i el transport a Espanya i a Catalunya


4.1. El pes del sector terciari al món
4.1.1. La importància dels serveis

Més informació: Sector Terciari Viquipèdia


Els serveis són les activitats que no produeixen béns materials. El sector terciari compren tots els serveis del món.


Hi ha diferents factors que regulen la importància del sector:


  • L’augment del poder adquisitiu i del temps lliure de les famílies, fa que gastin més diners en els serveis.
  • Les empreses investiguen per aconseguir qualitat, rendibilitat, transport, per guanyar la competència.
  • L’augment dels serveis el duen a terme els governs per aconseguir l’estat del benestar.
Població Ocupada en el Sector Terciari

4.1.2. Tipus de serveis


Els serveis es poden classificar en dos grans grups:
  • Serveis públics: Els finança l’estat amb els diners que recapta del impostos.
  • Serveis privats: Els ofereixen empreses privades o persones particulars i els paguen persones que els consumeixen.


4.1.3. La deslocalització dels serveis


Tradicionalment els serveis s’han localitzat a les àrees urbanes, perquè és aquí on hi ha un nombre més alt de consumidors, empreses i administracions del estat.


Els serveis més qualificats i avançats s’acostumen a localitzar en gran àrees metropolitanes i formen districtes de negocis.


El desenvolupament constant de les noves tecnologies i del transport provoca canvis importants en la localització dels serveis, els serveis que es deslocalitzen són tant serveis poc qualificats com serveis altament qualificats.


Els serveis qualificats es desplacen cap a regions en desenvolupament, els governs dels països en vies de desenvolupament afavoreixen aquesta situació.


4.2. El comerç: factors i tipologia
4.2.1. Els factors de l’activitat comercial


El comerç és el conjunt d’activitats d’intercanvi de béns i serveis entre productors i consumidors.


Els factors que influeixen més l’activitat comercial són tres:
  • El desenvolupament dels transports i les seves infraestructures: uns mitjans de transport moderns i una bona xarxa de comunicacions afavoreixen els intercanvis comercials.
  • La densitat de població: On hi ha més població, augmenten les possibilitats del mercat.
  • El nivell adquisitiu de les persones: Com més nivel més consum.


4.2.2. Comerç interior i comerç exterior


Hi ha 2 tipus de comerç: l’interior i l’exterior, l’interior es duu a terme dins l’estat.


Hi intervenen 2 intermediaris:


  • Els minoristes: venen directament al consumidor
  • Els majoristes: venen als mercats i botigues


El comerç exterior engloba les exportacions i importacions.


4.2.3. L’organització del comerç mundial


El comerç mundial està regulat mitjançant acords que s’estableixen entre els països i a l’organització mundial del comerç (OMC).


Per facilitar i afavorir el comerç, molts països s’uneixen per formar blocs comercials. Aquests blocs poden ser de dos tipus:


  • Àrea de lliure comerç: És una zona integrada per diferents països en què el comerç dels béns està exempt de pagar taxes duaneres.
  • Unió duanera: És una àrea de lliure comerç en la qual, a més d’eliminar els aranzels entre els membres, s’estableix una política duanera comuna davant de països no membres.


4.3. Els transports
4.3.1. Què són els serveis de transport
Busques alguna font d'itineraris per la teva ciutat? Itineraris GenCat.cat


El transport és una activitat fonamental del sector de servei.
Perquè el transport sigui possible es necessiten dos tipus d’elements:
  • Els mitjans de transport, que són els vehicles que s’utilitzen per al trasllat.
  • Les infraestructures, que són els elements que calen perquè els mitjans de transport funcionin.

Autobusos de Barcelona


4.3.2. Les funcions del transport

El transport compleix 3 funcions:


  • Permet l’intercanvi de productes i el viatge de passatgers
  • És bàsic per altres funcions econòmiques
  • És un factor fonamental per a la deslocalització


Afavoreix a la relació social de les persones


Aporta beneficis al estat.


4.3.3. La xarxa de transport


La xarxa de transport és el conjunt d’infraestructures creades per a la circulació dels vehicles.


Una xarxa de transport pot ser més o menys adequada per al desenvolupament econòmic. Perquè sigui eficaç ha de tenir aquests trets:


  • Ser una xarxa densa, és a dir, tots els nodes i eixos.
  • Presentar una àmplia connectivitat, és a dir, tots els nodes s’han de comunicar entre ells a través de recorreguts tan curts com es pugui.
  • Disposar d’una bona accessibilitat, de manera que resulti fàcil accedir a un node concret de la xarxa des d’un altre node qualsevol.


4.3.4. Les grans xarxes mundials de transport


Les principals xarxes mundials de transport són les següents:


  • El transport terrestre: comprèn el transport per camins, carreteres i autopistes, i els ferrocarrils.
  • Les rutes aèries: concentren la major part de desplaçament de passatgers a llarga distància i també una part significativa del transport de mercaderies.
  • Les rutes marítimes: han deixat de ser importants en el transport regular de passatgers, si deixem de bada activitats com el creuers turístics, però continuen sent la via més important de transport de mercaderies.

4.4. L’impacte mediambiental del comerç i del transport
4.4.1. La sostenibilitat del transport naval


La major part del trànsit de mercaderies es fa per mar i aquesta tendència encara augmentarà més els propers anys.


Els combustibles utilitzats en els motors dels vaixells també tenen un alt impacte contaminant sobre el medi.


La construcció de grans infraestructres portuàries té un efecte important sobre les condicions físiques i biològiques de les zones costaneres i genera també una despesa energètica destacable.


4.4.2. L’impacte de la navegació aèria


La reducció dels costos dels viatges ha fet que incrementi notablement el tràfic de passatgers.


Les emissions dels avions gasos amb efecte d’hivernacle contribueixen de manera important a la pol·lució atmosfèrica.


De fet, les infraestructures dels grans aeroports i la important despesa energètica representen els dos impactes més rellevants al trànsit aèric.


4.4.3. El transport terrestre i els problemes mediambientals que causa


Els efectes del transport terrestre estan relacionats amb l’increment de cotxes, camions i l’estesa xarxa ferroviària, que tenen una incidència important i diversa sobre el medi:


  • Impacte atmosfèric: La combustió dels motors genera monòxid de carboni, que és una de les principals causes de l’escalfament global.
  • L’impacte de les infraestructures: La construcció i el manteniment d’autopistes i carreteres, com també les xarxes ferroviàries, incideixen en l’entorn natural i el modifiquen, ja que fan que s’alterin camins i carreteres socials.


4.5. El comerç i el transport a la Unió Europea
4.5.1. Consolidació de les relacions Estats Units-Unió Europea


Els Estats Units i la Unió Europea són grans socis comercials.


Els intercanvis comercials entre totes dues àrees arriben als 2.000 milions d’euros al dia i es calcula que generen uns 15 milions de llocs de treball, repartits a parts iguals entre els dos territoris.


Les relacions comercials entre les dues àrees se sostenen sobre dos puntuals:
  • La relació estreta entre grans grups industrials.
  • La integració de les seves economies.


4.5.2. Els desafiaments principals per al transport europeu


La Unió Europea orienta les polítiques comunes de transport a superar tant els principals problemes a què s’enfronta el transport europeu actual com a crear una veritable xarxa de transport europea basada en els anomenats gran eixos o corredors intermodals. Amb aquestes polítiques s’aconseguiria:


  • Disminuir la congestió de les vies terrestres i les rutes aèries en un marc d’augment dels viatgers i els transports de mercaderies i que tenen un cost anual al voltant de l’1% del PIB.
  • Reduir la dependència energètica principalment per el petroli.
  • Entendre i completar les infraestructures de transport a totes les àrees.
  • Reduir, d’acord amb els tractats internacionals, els gastos amb efecte d’hivernacle a un nivell del 60% de les emissions de 1990, l’any 2050.


4.6. El comerç i el transport a Espanya i a Catalunya
4.6.1. El comerç a Espanya


El sector comercial és una de les activitats econòmiques més importants d’Espanya. Ocupa a gairebé 3 milions de persones.


4.6.2. Comerç interior


El 64% de les persones que treballen en el comerç, ho fan al minorista. Els canvis legislatius afavoreixen la instal·lació de centres comercials i la deregulació d’horaris.


4.6.3. El comerç exterior a Espanya


La balança exterior espanyola ha estat majoritàriament deficitària, però darrerament s’ha produït un augment de les exportacions, per culpa de la rebaixa de preus de la crisi del 2008.


4.6.4. El comerç a Catalunya


L’activitat comercial sempre ha estat important en l’economia catalana, que darrerament ha experimentat la forta terciarització


El comerç interior, s’ha caracteritzat per l’existència d’una xarxa de botigues concentrades a les zones urbanes.


El comerç exterior ha augmentat per la creixent internacionalització de l’economia, sobretot com a resposta econòmica a la crisi iniciada el 2008.


4.6.5. El transport a Espanya


La xarxa de transport a Espanya s’ha caracteritzat per una concepció radial, i densament desproporcionalitzat.


La xarxa terrestre es caracteritza per un complex laberint de carreteres i autopistes. També es conta amb el ferrocarril (RENFE, AVE). I l’aeri és caracteritzat per els aeroports de Madrid i Barcelona, d’on surten tots els avions amb destinació internacional.


4.6.6. El transport a Catalunya

El transport terrestre es caracteritza per una xarxa de carreteres i autopistes que connecta la frontera de França amb Barcelona i la resta de l’Estat i una malla interior en la qual destaca l’Eix Transversal, que connecta Girona, Vic, Manresa i Lleida.

dilluns, 23 de maig del 2016

UNITAT 3: Els Recursos Minerals, Les Fonts D’Energia i El Sector Industrial

Índex:
3.1. L’Explotació dels recursos naturals: la mineria
3.2. Les fonts d’energia
3.3. La industria i el paisatge industrial
3.4. La localització i la deslocalització industrial
3.5. Les grans potències industrials del món, els països
emergents i les noves àrees en procés d’industrialització
3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.7. Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.8. Els reptes mediambientals

3.1. L’Explotació de recursos naturals: la mineria
3.1.1. L’Explotació de recursos naturals

Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l’ésser humà.

L’Explotació d’aquests recursos depèn de 3 factors:

  • El desenvolupament tecnològic
  • Els cost de l’explotació
  • El comportament dels mercats

En l’actualitat, l’explotació, la refinació i el consum d’aquests recursos augmenta diàriament. Tot i que els recursos es distribueixen de manera desigual arreu del món.

3.1.2. L’activitat minera

Un mineral és una substància natural inorgànica, amb una composició química determinada. Quan els minerals es troben en concentracions elevades en un sol lloc, parlem de jaciments.

La mineria consisteix en extreure els minerals localitzats als jaciments. L’explotació d’aquests recursos es vincula al sector secundari, n’hi han de 4 tipus:

  • Explotacions a cel obert
  • Mines subterrànies
  • Mina submarina (dragatge)
  • Mineria en pous de perforació

3.1.3. La situació actual de la mineria

L’ésser humà ha practicat la mineria des de temps remots, però no va ser fins a la Revolució Industrial, que aquesta activitat no es va començar a practicar de forma massiva.

La mineria és el recurs més important del sector, ja que proporciona la major part de materials per fabricar tot  el que els altres sectors utilitzen, per això malgrat la crisi, aquest sector ha seguit rebent importants ingressos econòmics.

La mineria planteja diversos problemes:

  • Fort impacte mediambiental: destrueix el paisatge i contamina el sòl i l’aigua.
  • Esgotaments dels jaciments: Consum excessiu dels minerals
  • Conflictes armats i desequilibris socials: Lluites pel control dels jaciments

3.2. Les fonts d’energia
3.2.1. La història de les fonts d’energia

L’energia és la capacitat de generar moviment, en àmbits econòmics, la font d’energia és la font d’ingressos, o de recursos.

Des del descobriment del foc, els humans no hem deixat d’aprofitar els recursos que ens ofereix la naturalesa, per generar l’energia, amb el temps vam aprendre a dominar el vent, l’aigua, els animals, el foc, i els minerals.

El descobriment de l’electricitat va provocar l’augment d’explotació de petroli i materials de combustió nuclear, també l’ús del gas natural i les marees són alternatives descobertes recentment

3.2.2. Classificació de les fonts d’energia


Les fonts es classifiquen segons els criteris següents:

  • Segons la durada que tenen es distingeix entre energies renovables i no renovables.
    • Les energies renovables són les que no es gasten amb l’ús o poden recuperar-se de manera natural si s’utilitzen a un ritme adequat.
    • Les que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini són fonts d’energia no renovables.
  • En funció d’on s’obtenen es diferencien en:
    • Energies primàries: S’obtenen directament de la naturalesa.
    • Energies secundàries: Són refinacions de l’energia primària.

3.2.3. Els desequilibris entre producció i consum

Hi ha un gran desequilibri entre producció i consum:
  • Els països de l’OPEP formen part de grans proveïdors mundials d’hidrocarburs.
  • Per contra, algunes potències, com ara el Japó i la Unió Europea, són deficitàries.
  • Els Estats Units són, alhora, uns dels primers productors i consumidors mundials d’energia.
  • Els últims anys, als consumidors d’energia tradicionals s’han sumat els països emergents amb una industrialització recent, entre els quals hi ha la Xina i l’Índia.

Es preveu que al llarg del segle XXI el consum d’energia continuï augmentant constantment. Més d’un 80% d’aquest consum prové de combustibles fòssils

Els reptes del sistema energètic són atendre les necessitats creixents de la població mundial, promoure la influència energètica i apostar per les energies renovables.

3.3. La indústria i el paisatge industrial
3.3.1. Què és la indústria

La indústria és un conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant maquinària.

Des dels inicis el sistema de producció industrial s’ha caracteritzat per:

  • Les innovació tècniques: l’aplicació d’innovacions tecnològiques i científiques ha estat la base del sistema industrial.
  • La divisió del treball: La indústria també  s’ha basat en noves formes organitzatives i de simplificació del treball en una successió de tasques.
  • La producció a gran escala: La fabricació de grans quantitats de producte ha permès reduir preus i incrementar el comerç.

3.3.2. Els tipus d’indústria

Segons la destinació del producte, poden ser:

  • Indústries de base: Estan destinades a produir materials per altres indústries.
  • Indústries de bens d’equip: Construeixen maquinaria.
  • Indústries de bens de consum (lleugeres): Elaboren productes finals, destinats al mercat.

3.3.3. Les característiques de la indústria actual

El perfil de la indústria actual es caracterítza per:
  • La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica.
  • La utilització de sistemes automàtics de producció.
  • La descentralització productiva

3.3.4. El paisatge industrial clàssic

L’impacte inicial de la industrialització durant el segle XIX i la primera part del segle XX va generar un tipus de paisage caracteritzat pels elements següents:

  • Les fàbriques: es van situar dins de l’espai urbà, de manera que les zones destinades als habitatges dels treballadors hi eren properes per facilitar-los l’accés.
  • Les matèries primeres i els productes elaborats: que s’emmagatzemaven i, en molts casos, es comercialitzaven al voltant dels edificis fabrils.
  • La contaminació industrial: eren productes que es vessaven a l’entorn urbà o natural sense cap mena de control.

3.3.5. El paisatge industrial en l’actualitat

En l’actualitat el paisatge industrial a adoptat les característiques següents:

  • Separació de les àrees industrials i residencials
  • Creació d’infraestructures de transport
  • Creació d’àrees d’emmagatzematge i comercialització.

3.4. La localització i la deslocalització industrial

Factors que influeixen a la localització d’una indústria:
  • Accés a la innovació i a la informació
  • Proximitat a altres indústries similars o complementaries
  • Bones comunicacions
  • Capital (ecònomic)
  • Proximitat al mercat
  • Disponibilitat, cost i ma d’obra qualificada
  • Proximitat als recursos energètics i a les matèries priàries
  • Factors mediambientals
  • Preu del sòl
  • Relacions amb l’estat

3.4.1. El procés de deslocalització

La deslocalització és el trasllat de les activitats d’una empresa a una altra ciutat, amb l’objectiu d’aconseguir un benefici màxim i un cost mínim

Influeixen 3 factors:

  • Obertura en els països emergents i internacionalització dels mercats
  • El desenvolupament de noves tecnologies
  • L’abaratiment dels sistemes de transport

A més, s’hi poden distingir 2 fases:

  • En la primera, es van deslocalitzar empreses de països desenvolupats cap a països emergents.
  • En la segona, els països emergents deslocalitzen cap a països en fase de desenvolupament.

La deslocalització afecta processos que necessiten molta mà d’obra.

L’impacte és diferent segons els països:

Països desenvolupats:
  • Pèrdua d’ocupacions
  • Abaratiment dels productes

Països en procés de desenvolupament:
  • Creació de ocupació
  • Explotació laboral
  • Contaminació excessiva

3.5. Les grans potències industrials del món, els emergents i les noves àrees en procés d’industrialització
3.5.1. La Xina, primera potència manufacturera

El creixement industrial xinès és degut a:
  • El canvi de la política econòmica
  • L’abundància de recursos

A més:
  • La Xina concentra la producció d’alguns sectors estratègics. (Majoritàriament zones costaneres)
  • S’especialitza en indústries pesants
  • Destaquen també la indústria tèxtil, automobilística, alimentària i de la joguina

3.5.2. Les potències industrials tradicionals

Els EEUU ocupen actualment la segona posició mundial en producció, i el  la quarta, en canvi la UE ha esdevingut una de les potències més importants dels últims anys.

3.5.3. Altres potències emergents/les noves àrees d’industrialització

L’Índia està experimentant un gran creixement industrial, accelerat per la producció tèxtil de qualitat.
El Brasil, ha esdevingut la primera economia de Amèrica Llatina.
Sud-àfrica és la principal economia del continent.

A més estan començant a emergir potències que fins fa poc havien estat enfonsades en la misèria, ja sigui per conflictes armats, com per desastres naturals, aquests països han aconseguit refer la seva economia.

3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.6.1. La mineria i l’explotació de les fonts d’energia.

A Espanya, la mineria produeix prop del 0,2% del PIB i ocupa una part semblant de la població.

  • L’Estat espanyol és un estat productor i exportador de roques i minerals.
  • Espanya té minerals metàl·lics, però la producció és escassa.
  • Els minerals energètics són escassos. I els espanyols depenen del 80% de recursos energètics.

3.6.2. El procés d’industrialització

Va començar a mitjans s.XIX, els primers focus van ser Catalunya, el País Basc i Astúries. Al s. XX la indústria va ser potenciada gràcies a diferents capitals que van destinar-se a la producció.

Entre 1959 i 1975 Espanya va esdevenir un país indústrialitzats, però a partir de 1975 va entrar en crisi. Als anys 80 va esdevenir la reconversió industrial, però no va ser fins al s XXI que la indústria no va arribar al punt màxim.

3.6.3. La indústria espanyola actual

La crisi econòmica mundial, va influir greument.

El 2013 la indústria ocupava el 13,7% de la població, i va produir un 16,1% del PIB. Es concentra a Madrid, Catalunya, País Basc i València.

3.7. Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.7.1. Els recursos energètics i miners

Catalunya no és un territori ric en minerals:
  • Petroli: S’importa la major part que es consumeix.
  • Hidràulica: 20% d’energia total.
  • Nuclear: 55% d’energia total.
  • Gas natural: importat.
  • Renovables: 3,2% d’energia total.

Exportacions de sal, oli i ciment.

3.7.2. L’evolució de la indústria

La industrialització a Catalunya es va produir al segle XIX, junt al domini de la indústria tèxtil.

Vora el Ter, el Llobregat i l’Anoia, es van establir colònies industrials, amb intenció d’aprofitar l’energia hidràulica produïda. A partir dels anys 60 es va anant modernitzant cap a sectors com els químics, l’agroalimentari i l’automobilistic.

3.7.3. Localització i tipus d’indústria

El 70% d’indústria catalana està situat als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. El tipus d’empreses dominants són les mitjanes i les petites, les alimentàries, l’automoció i, en un cas excepcional, els vins i les caves.

3.8. Els reptes mediambientals
3.8.1. A la recerca d’un equilibri entre indústria i medi ambient

Sempre des del començament del progrés industrial, el concepte indústria i el concepte medi ambient estaven en bàndols oposats. Els anomenats paisatges negres eren característics de les zones industrials.

A mesura que ha anat avançant el temps, les empreses ecologistes han anat desenvolupant la necessitat de preservar la natura.

3.8.2. Canvis en les indústries

La influència dels ecologistes a provocat el canvi de les indústries, amb les millors tècniques disponibles (MTD).

Les MTD agrupen els següents blocs:

  • Abocament segur de residus
  • Reducció del consum d’aigua
  • Reutilització de l’aigua
  • Tecnologies d’enginyeria ambiental

3.8.3. Indústries per a la millora del medi ambient

Un dels primers canvis que han introduït aquestes indústries és la necessitat de produïr energia a partir de fonts renovables, també millorar l’eficiència energètica.

Un dels punts també és processar els residus per a que es pugin reutilitzar. Promoure vehicles electrònics.

Però clarament el principal objectiu és: reduir el llançament de CO2.