Índex:
3.1. L’Explotació dels recursos naturals: la mineria
3.2. Les fonts d’energia
3.3. La industria i el paisatge industrial
3.4. La localització i la deslocalització industrial
3.5. Les grans potències industrials del món, els països
emergents i les noves àrees en procés d’industrialització
3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.7. Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.8. Els reptes mediambientals
3.1. L’Explotació de recursos naturals: la mineria
3.1.1. L’Explotació de recursos naturals
Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l’ésser humà.
L’Explotació d’aquests recursos depèn de 3 factors:
- El desenvolupament tecnològic
- Els cost de l’explotació
- El comportament dels mercats
En l’actualitat, l’explotació, la refinació i el consum d’aquests recursos augmenta diàriament. Tot i que els recursos es distribueixen de manera desigual arreu del món.
3.1.2. L’activitat minera
Un mineral és una substància natural inorgànica, amb una composició química determinada. Quan els minerals es troben en concentracions elevades en un sol lloc, parlem de jaciments.
La mineria consisteix en extreure els minerals localitzats als jaciments. L’explotació d’aquests recursos es vincula al sector secundari, n’hi han de 4 tipus:
- Explotacions a cel obert
- Mines subterrànies
- Mina submarina (dragatge)
- Mineria en pous de perforació
3.1.3. La situació actual de la mineria
L’ésser humà ha practicat la mineria des de temps remots, però no va ser fins a la Revolució Industrial, que aquesta activitat no es va començar a practicar de forma massiva.
La mineria és el recurs més important del sector, ja que proporciona la major part de materials per fabricar tot el que els altres sectors utilitzen, per això malgrat la crisi, aquest sector ha seguit rebent importants ingressos econòmics.
La mineria planteja diversos problemes:
- Fort impacte mediambiental: destrueix el paisatge i contamina el sòl i l’aigua.
- Esgotaments dels jaciments: Consum excessiu dels minerals
- Conflictes armats i desequilibris socials: Lluites pel control dels jaciments
3.2. Les fonts d’energia
3.2.1. La història de les fonts d’energia
L’energia és la capacitat de generar moviment, en àmbits econòmics, la font d’energia és la font d’ingressos, o de recursos.
Des del descobriment del foc, els humans no hem deixat d’aprofitar els recursos que ens ofereix la naturalesa, per generar l’energia, amb el temps vam aprendre a dominar el vent, l’aigua, els animals, el foc, i els minerals.
El descobriment de l’electricitat va provocar l’augment d’explotació de petroli i materials de combustió nuclear, també l’ús del gas natural i les marees són alternatives descobertes recentment
3.2.2. Classificació de les fonts d’energia
Les fonts es classifiquen segons els criteris següents:
- Segons la durada que tenen es distingeix entre energies renovables i no renovables.
- Les energies renovables són les que no es gasten amb l’ús o poden recuperar-se de manera natural si s’utilitzen a un ritme adequat.
- Les que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini són fonts d’energia no renovables.
- En funció d’on s’obtenen es diferencien en:
- Energies primàries: S’obtenen directament de la naturalesa.
- Energies secundàries: Són refinacions de l’energia primària.
3.2.3. Els desequilibris entre producció i consum
Hi ha un gran desequilibri entre producció i consum:
- Els països de l’OPEP formen part de grans proveïdors mundials d’hidrocarburs.
- Per contra, algunes potències, com ara el Japó i la Unió Europea, són deficitàries.
- Els Estats Units són, alhora, uns dels primers productors i consumidors mundials d’energia.
- Els últims anys, als consumidors d’energia tradicionals s’han sumat els països emergents amb una industrialització recent, entre els quals hi ha la Xina i l’Índia.
Es preveu que al llarg del segle XXI el consum d’energia continuï augmentant constantment. Més d’un 80% d’aquest consum prové de combustibles fòssils
Els reptes del sistema energètic són atendre les necessitats creixents de la població mundial, promoure la influència energètica i apostar per les energies renovables.
3.3. La indústria i el paisatge industrial
3.3.1. Què és la indústria
La indústria és un conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant maquinària.
Des dels inicis el sistema de producció industrial s’ha caracteritzat per:
- Les innovació tècniques: l’aplicació d’innovacions tecnològiques i científiques ha estat la base del sistema industrial.
- La divisió del treball: La indústria també s’ha basat en noves formes organitzatives i de simplificació del treball en una successió de tasques.
- La producció a gran escala: La fabricació de grans quantitats de producte ha permès reduir preus i incrementar el comerç.
3.3.2. Els tipus d’indústria
Segons la destinació del producte, poden ser:
- Indústries de base: Estan destinades a produir materials per altres indústries.
- Indústries de bens d’equip: Construeixen maquinaria.
- Indústries de bens de consum (lleugeres): Elaboren productes finals, destinats al mercat.
3.3.3. Les característiques de la indústria actual
El perfil de la indústria actual es caracterítza per:
- La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica.
- La utilització de sistemes automàtics de producció.
- La descentralització productiva
3.3.4. El paisatge industrial clàssic
L’impacte inicial de la industrialització durant el segle XIX i la primera part del segle XX va generar un tipus de paisage caracteritzat pels elements següents:
- Les fàbriques: es van situar dins de l’espai urbà, de manera que les zones destinades als habitatges dels treballadors hi eren properes per facilitar-los l’accés.
- Les matèries primeres i els productes elaborats: que s’emmagatzemaven i, en molts casos, es comercialitzaven al voltant dels edificis fabrils.
- La contaminació industrial: eren productes que es vessaven a l’entorn urbà o natural sense cap mena de control.
3.3.5. El paisatge industrial en l’actualitat
En l’actualitat el paisatge industrial a adoptat les característiques següents:
- Separació de les àrees industrials i residencials
- Creació d’infraestructures de transport
- Creació d’àrees d’emmagatzematge i comercialització.
3.4. La localització i la deslocalització industrial
Factors que influeixen a la localització d’una indústria:
- Accés a la innovació i a la informació
- Proximitat a altres indústries similars o complementaries
- Bones comunicacions
- Capital (ecònomic)
- Proximitat al mercat
- Disponibilitat, cost i ma d’obra qualificada
- Proximitat als recursos energètics i a les matèries priàries
- Factors mediambientals
- Preu del sòl
- Relacions amb l’estat
3.4.1. El procés de deslocalització
La deslocalització és el trasllat de les activitats d’una empresa a una altra ciutat, amb l’objectiu d’aconseguir un benefici màxim i un cost mínim
Influeixen 3 factors:
- Obertura en els països emergents i internacionalització dels mercats
- El desenvolupament de noves tecnologies
- L’abaratiment dels sistemes de transport
A més, s’hi poden distingir 2 fases:
- En la primera, es van deslocalitzar empreses de països desenvolupats cap a països emergents.
- En la segona, els països emergents deslocalitzen cap a països en fase de desenvolupament.
La deslocalització afecta processos que necessiten molta mà d’obra.
L’impacte és diferent segons els països:
Països desenvolupats:
- Pèrdua d’ocupacions
- Abaratiment dels productes
Països en procés de desenvolupament:
- Creació de ocupació
- Explotació laboral
- Contaminació excessiva
3.5. Les grans potències industrials del món, els emergents i les noves àrees en procés d’industrialització
3.5.1. La Xina, primera potència manufacturera
El creixement industrial xinès és degut a:
- El canvi de la política econòmica
- L’abundància de recursos
A més:
- La Xina concentra la producció d’alguns sectors estratègics. (Majoritàriament zones costaneres)
- S’especialitza en indústries pesants
- Destaquen també la indústria tèxtil, automobilística, alimentària i de la joguina
3.5.2. Les potències industrials tradicionals
Els EEUU ocupen actualment la segona posició mundial en producció, i el la quarta, en canvi la UE ha esdevingut una de les potències més importants dels últims anys.
3.5.3. Altres potències emergents/les noves àrees d’industrialització
L’Índia està experimentant un gran creixement industrial, accelerat per la producció tèxtil de qualitat.
El Brasil, ha esdevingut la primera economia de Amèrica Llatina.
Sud-àfrica és la principal economia del continent.
A més estan començant a emergir potències que fins fa poc havien estat enfonsades en la misèria, ja sigui per conflictes armats, com per desastres naturals, aquests països han aconseguit refer la seva economia.
3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.6.1. La mineria i l’explotació de les fonts d’energia.
A Espanya, la mineria produeix prop del 0,2% del PIB i ocupa una part semblant de la població.
- L’Estat espanyol és un estat productor i exportador de roques i minerals.
- Espanya té minerals metàl·lics, però la producció és escassa.
- Els minerals energètics són escassos. I els espanyols depenen del 80% de recursos energètics.
3.6.2. El procés d’industrialització
Va començar a mitjans s.XIX, els primers focus van ser Catalunya, el País Basc i Astúries. Al s. XX la indústria va ser potenciada gràcies a diferents capitals que van destinar-se a la producció.
Entre 1959 i 1975 Espanya va esdevenir un país indústrialitzats, però a partir de 1975 va entrar en crisi. Als anys 80 va esdevenir la reconversió industrial, però no va ser fins al s XXI que la indústria no va arribar al punt màxim.
3.6.3. La indústria espanyola actual
La crisi econòmica mundial, va influir greument.
El 2013 la indústria ocupava el 13,7% de la població, i va produir un 16,1% del PIB. Es concentra a Madrid, Catalunya, País Basc i València.
3.7. Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.7.1. Els recursos energètics i miners
Catalunya no és un territori ric en minerals:
- Petroli: S’importa la major part que es consumeix.
- Hidràulica: 20% d’energia total.
- Nuclear: 55% d’energia total.
- Gas natural: importat.
- Renovables: 3,2% d’energia total.
Exportacions de sal, oli i ciment.
3.7.2. L’evolució de la indústria
La industrialització a Catalunya es va produir al segle XIX, junt al domini de la indústria tèxtil.
Vora el Ter, el Llobregat i l’Anoia, es van establir colònies industrials, amb intenció d’aprofitar l’energia hidràulica produïda. A partir dels anys 60 es va anant modernitzant cap a sectors com els químics, l’agroalimentari i l’automobilistic.
3.7.3. Localització i tipus d’indústria
El 70% d’indústria catalana està situat als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. El tipus d’empreses dominants són les mitjanes i les petites, les alimentàries, l’automoció i, en un cas excepcional, els vins i les caves.
3.8. Els reptes mediambientals
3.8.1. A la recerca d’un equilibri entre indústria i medi ambient
Sempre des del començament del progrés industrial, el concepte indústria i el concepte medi ambient estaven en bàndols oposats. Els anomenats paisatges negres eren característics de les zones industrials.
A mesura que ha anat avançant el temps, les empreses ecologistes han anat desenvolupant la necessitat de preservar la natura.
3.8.2. Canvis en les indústries
La influència dels ecologistes a provocat el canvi de les indústries, amb les millors tècniques disponibles (MTD).
Les MTD agrupen els següents blocs:
- Abocament segur de residus
- Reducció del consum d’aigua
- Reutilització de l’aigua
- Tecnologies d’enginyeria ambiental
3.8.3. Indústries per a la millora del medi ambient
Un dels primers canvis que han introduït aquestes indústries és la necessitat de produïr energia a partir de fonts renovables, també millorar l’eficiència energètica.
Un dels punts també és processar els residus per a que es pugin reutilitzar. Promoure vehicles electrònics.
Però clarament el principal objectiu és: reduir el llançament de CO2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada